El fons musical de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (I) conté una col·lecció de 305 manuscrits –209 dels quals corresponen a obres d’autor i 96 a obres anònimes–, i una altra de 111 partitures impreses. En una data incerta, l’antic fons musical de la basílica fou desmembrat en dues parts: la que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona, objecte de la present catalogació, i una segona part –CdE (II)– que es localitza a la seu de l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries.

La col·lecció «manuscrits d’autor» conté repertori compositiu dels seus mestres de capella, entre els quals destaquen Josep Anglada i Llovet, Josep Barba i Bendad, Narcís Casademont, Ramon Godó i Dagas, Joaquim Serratosa i Dalmau, Ignasi Giralt i Lleys, i Jaume Joan Lleys i Agramont (1803-1853), el qual va exercir una gran influència pedagògica a la comarca i en el context musical gironí. A Lleys se’l considera l’impulsor del que es podria anomenar l’escola musical empordanesa del segle XIX; al fons s’hi conserven, entre d’altres, 5 obres seves per a cor i orquestra. La majoria del repertori conservat fluctua entre el segon terç del segle XIX i el primer del segle XX. A banda dels músics esmentats, els quals tenien un càrrec o bé com a mestre de capella o bé com a organista, cal destacar les múltiples relacions que es van establir amb la vila i la vida musical que es desprenia de la basílica –com a centre de formació fins a finals del s. XIX– amb músics que van formar les primeres orquestres de Castelló d’Empúries, com les d’Antoni Agramont i Pau Guanter, i d’altres que van prendre renom més enllà de les fronteres de la comarca, com Càndid Candi o els cosins Frigola.

El fons conserva còpies d’obres de mestres de Barcelona, Girona i Tarragona, i també de repertori procedent de mestres de Figueres, Torroella de Montgrí, Vilanova i la Geltrú, Blanes i Igualada, així com dels mestres montserratins Benet Brell i Ramir Escofet. El gènere popular també hi és present, tot i que en menor mesura, amb còpies de sarsueles, sardanes i fragments operístics de moda. Pel que fa a la música impresa hi predominen els gèneres del repertori eclesiàstic hispànic, italià i francès de finals del s. XIX i principis del XX, al costat d’obres de M. Augé, M. Borrell, L. Brugarolas, M. de Ferrer i Manresa, D. Mas i Serracant, M. Pastó, B. C. Puig, J. Ribera, S. Ritort, L. Romeu, J. Sancho, J. M. Úbeda i A. Vicens.¹

¹GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria – SALGADO COBO, Elena. Inventaris del fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.

Fitxa de Fons

Acrònim: CdE

Enllaç IFMuC: https://ifmuc.uab.cat/collection/CdE

Títol: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (I)

Arxiu i localització:
Arxiu Diocesà de Girona (edifici del Seminari Diocesà, tercera planta)
Pujada de Sant Martí, 12
17004 Girona

Contacte:
Tel: 972 487 346
Correu: info@arxiuadg.org

Data/es: Segles XIX-XX

Volum i suport: 17 capses d’arxivador

Productors:
Mestre de capella i organistes de Santa Maria de Castelló d’Empúries

Descarregueu AQUÍ la fitxa de fons completa

Façana de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, catedral de l’Empordà