El fons Pere Rigau va ser donat per Rogeli LLoveras i Rigau l’any 2002 a l’Arxiu Històric de Torroella, ubicat en el que aleshores era el Museu del Montgrí i del Baix Ter. De les 475 obres que integren el fons, més de 400 són sardanes del propi Pere Rigau (1868-1909). La majoria d’aquestes sardanes s’han conservat sota el format de la «joga». El fons conté també repertori popular destinat als balls de festa –xotis, masurques i americanes, entre d’altres–, escrit per a l’orquestra popular de l’època (1 Flauta 2 Clarinets, 1 Fiscorn, 2 Trombons, 2 Cornetins, 2 Violins i 1 Contrabaix).

El fons acull també música per a concert fruit d’arranjaments del mateix Pere Rigau, entre els quals cal destacar una marxa inspirada en Le Prophète de Meyerbeer, i sis fantasies, la majoria per a Violí i Orquestra, inspirades en òperes com La Juive de J. F. Lévy Halévy, o sobre motius de pàgines de G. Verdi com Rigoletto, Il Trovatore o Nabucco, i La Favoritta de Donizetti, fet que posa en evidència la integració del gènere operístic italià en els repertoris de caire popular del segle XIX. També cal fer esment de la influència de la sarsuela, com ho palesen sardanes com El Chaleco Blanco, De Madrid a Paris i La caza del oso, els títols de les quals coincideixen amb els de tres sarsueles de Federico Chueca estrenades a Barcelona el 1890. Així mateix, la sardana Los Trasnochadores duu el mateix títol de la sarsuela del compositor Manuel Nieto, de Reus, escrita també a finals del s. XIX.

Un altre dels elements a destacar d’aquest fons és l’obra que duu per títol «Sardana de la opera Garin instrumentada per Pere Rigau». Tomás Bretón decidí incloure en la seva òpera Garin una sardana per palesar el seu agraïment al públic barceloní, que tant bé havia acollit el 1889 Los amantes de Teruel. Breton va cercar assessorament entre els compositors de sardanes de més renom de l’època, i hi ha qui afirma que s’adreçà a Pere Rigau, i d’altres a Antoni Agramont, de Castelló d’Empúries; de tota manera, davant la presència d’aquesta obra en el fons, ens sembla versemblant pensar que es podria tractar de la que Rigau escriví com a proposta d’inspiració per a la sardana de Tomás Bretón. El fons conté també 10 sardanes de Joaquim Vallespí, 9 de Josep Serra i, en menor nombre, de Vicenç Bou (4), Enric Sans (2), Ferran Says (1), així com 5 obres per a veu i piano de Rogeli Rigau, germà de Pere Rigau. L'edició impresa del catàleg del fons va veure la llum el març de 2009.¹

¹GRASSOT I RADRESA, Marta. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009.- Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 6.

Fitxa de Fons

Acrònim: TdmPR

Enllaç IFMuC: https://ifmuc.uab.cat/collection/TdmPR

Títol: Fons Pere Rigau

Arxiu i localització:
Museu de la Mediterrània
El fons es conserva al Centre de Documentació de l’esmentat museu

Carrer d’Ullà, 27-31
17257 Torroella de Montgrí

Contacte::
Tel: 972 755 180
Correu: cdd.canquintana@torroella-estartit.cat

Data/es: Segles XIX-XX

Volum i suport: 13 capses d’arxivador

Productors:
Pere Rigau

Descarregueu AQUÍ la fitxa de fons completa

Coberta del Ms TdmPR: Au-439 de P. Rigau