Fons de la Capella de Música de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC)

El fons TerC esdevé el testimoni documental del repertori eclesiàstic que solemnitzà els oficis i les practiques devocionals de l’antiga basílica entre finals del s. XVIII i la primera meitat del s. XX. El fons es conserva a l’interior de la catedral-basílica, en una petita sala situada al costat de la tribuna de l’orgue, que corresponia a l’aula on assajava l’Escolania i l’antiga Capella de Música. Ubicat en 44 capses d’arxivador, TerC comprèn un total de 963 obres, de les quals 672 pertanyen a la col·lecció «manuscrits d’autor», 291 a «manuscrits anònims», 16 a «llibres corals» –s. XII-XIX–, i 9 a «impresos». En el repertori de manuscrits d’autor hi són representats 231 compositors, la majoria dels quals van ser mestres de capella i organistes de la basílica terrassenca entre finals del segle XVIII i mitjan segle XX, com Pau Marsal, Josep Puig, Bartomeu Blanch, Josep Agulló, Marc Biosca, Isidre Mogas i Domènec Pié. Al costat d’aquests autors, TerC conté còpies de repertori eclesiàstic de Francesc Andreví, Carles Baguer, Mateu Ferrer, Joaquim Cassadó, Bonaventura Frigola, Josep Montserrat, Felip Olivelles, Joan Pont, Magí Pontí, Bernat Calbó Puig, Francesc Queralt i Josep Rosés, entre d’altres; música per a tecla de Mateu Ferrer, Josep Montserrat i Magí Pontí; així com repertori compositiu de mestres vinculats a l’Escolania de Montserrat com Maur Ametller, Adolf Ballester, Benet Brell, Narcís Casanoves, Ramir Escofet, Joan Baptista Guzmán, Rafael Palau i Josep Vinyals. També hi són representades les compositores Carme Karr, Dolors Nonó i Maria Dolors de Vedruna.

El repertori del fons compta amb una destacada presència de música eclesiàstica, i, en menor mesura, de repertori instrumental per a orquestra, música de cambra per a veu i piano (amb nombroses reduccions operístiques del repertori italià de mitjan segle XIX), música per a piano i repertori organístic (sonates, temes amb variacions i versos per als serveis litúrgics). El procés de catalogació es va iniciar el 1986, a instàncies del senyor Joan Casals, organista de la basílica, i es va perllongar durant diverses etapes entre els anys 1999-2003 (amb la col·laboració del Dr. Jordi Rifé i Sandra Coronel) i 2004-2006 en què vam establir la classificació i l’ordenació definitives. L’edició del seu catàleg imprès va veure la llum l’abril de 2007.1



1GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.- Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 2.

Fitxa de Fons

Acrònim: TerC

Enllaç IFMuC: https://ifmuc.uab.cat/collection/TerC

Títol: Fons de la Catedral–Basílica del Sant Esperit de Terrassa

Arxiu i localització:
Arxiu de la Catedral–Basílica del Sant Esperit de Terrassa
El fons es conserva a l’interior de la catedral-basílica, en una petita sala situada al costat de la tribuna de l’orgue, que corresponia a l’aula on hi assajava l’Escolania i l’antiga Capella de Música

Ubicació: Carrer de l’església, 1
08221 Terrassa

Contacte::
Tel: 937 830 466

Data/es: Segles XII-XX

Volum i suport: 44 capses d'arxivador i 16 llibres corals

Productors:
Mestres de capella i organistes del Sant Esperit de Terrassa

Descarregueu AQUÍ la fitxa de fons completa

El fons TerC durant el seu procés de catalogació

Estadístiques d'ús Els més consultats
Limitar per col·lecció:
Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC). Manuscrits d'autor (672)
Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC). Manuscrits anònims (291)
Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC). Llibres corals (16)
Fons de la Catedral-Basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC). Impresos d'autor (9)