Sots el títol d’ “Obra” ens trobem del s. XVIII com a mínim una fuga, gairebé sempre amb preludi, o bé una peça en diverses parts, una de les quals ha de ser una fuga.
Aquesta la trobem a vàries fonts i la fins avui última en trobar-se resultà ser la més antiga. Mentre que a les còpies datades porti “año 84” al títol, la còpia del CEDOC (E-Boc) 1.5.1_0063 està datada al 1767. La fuga té un desenvolupament ben diferent des del compàs 286, constant en total de 94 compassos més que les altres versions. En aquest passatge ens trobem molt més a prop de l’ estil de Josep Elies, compositor d’ autoritat mestral a Espanya, igualment considerat a Barcelona inclòs després d’ haver anat a Madrid d’ organista al monestir de les Descalzas Reales. El BUB (E-Bbu) M 1378 (p. 65) només conté la fuga acortada.
Les altres fonts són: BC (E-Bbc) M 791/ 18-21, AMO (E-MO Am) M 1411 (p. 3), 1483 (p. 3) i M 1823 (p. 17)
Referència: Luís Palao García, Francesc Mariner, organista de la Catedral de Barcelona. Aspectos biográficos y catálogo de la obra encontrada en Catalunya, ESMUC 2011, p.89


Other sources: BC (E-Bbc) M 791/ 18-21, AMO (E-MO Am) M 1411 (p. 3), 1483 (p. 3) i M 1823 (p. 17)and CEDOC (E-Boc) 1.5.1_0063
This last one (dated in 1767)transmits an older version of the fugue, including 94 bars more than the other (newer) versions.