El fons OloSE conté 1359 manuscrits d’obres d’autor, 409 anònims, 23 libres corals i 468 impresos, i es conserva en 172 capses d’arxivador a la seu de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX). Dins la col·lecció d’obres d'autor, 676 corresponen a mestres de capella i organistes vinculats als magisteris de Sant Esteve: Josep Anglada, Honorat Alberich, Francesc Farró, Ignasi Parella (autor d’un acurat inventari de l’arxiu musical el 1837), Vicenç Alzina, Pere Guillamet, Josep Carcoler, Josep Saborit, Josep Castelló i Josep Regordosa. El període central de la producció del fons olotí correspon al que podríem considerar la seva època daurada: l’etapa compresa entre els magisteris de Carcoler i Anglada —amb Regordosa, Saborit, Alzina i Alberich—, i les extenses organisties de Castelló i Parella. Aquell ric període, situat, aproximadament, entre els anys 1739–1850, es troba ben delimitat entre la puixança econòmica que visqué la ciutat d’Olot en el decurs del s. XVIII i l'inici de la crisi, la qual, malgrat els entrebancs bèl·lics, no es va notar de ple fins les dècades dels anys 1830–1840, a causa del procés de desindustrialització del seu sector tèxtil.

Respecte a les circulació dels músics, les zones de major relació amb Olot foren Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Berga, Figueres, Torroella de Montgrí i l’eix Igualada-Tàrrega-Balaguer. La recepció de repertori forà ofereix un còmput de 683 còpies d’obres d’autor, de les quals 308 procedeixen de catedrals i centres eclesiàstics de Catalunya: 47 de mestres de la catedral de Barcelona (J. Picanyol, F. Queralt, F. Mariner, C. Baguer, M. Ferrer, R. Vilanova); 27 de Santa Maria del Mar (P. A. Montlleó, F. Andreví, J. Bros, J. Cau, P. A. Compta, J. Fàbrega, J. Barba, R. Aleix); 14 de Santa Maria del Pi (J. Vila, P. J. Llonell, F. Sampere, D. Arquimbau, J. Quintana, J. Badia, J. Masvidal; 125 de mestres de la catedral de Girona i 44 de mestres actius en els centres eclesiàstics de l’entorn de la diòcesi. El fons conserva 142 còpies de repertori internacional: 92 obres de música italiana, amb música escènica a cavall entre els segles XVIII i XIX (G. Farinelli, N. Piccinni, P. A. Guglielmi, D. Cimarosa, A. Rosetti, A. Tozzi, V. Trento, G. Tritto, S. Palma, G. Paisiello, B. Galuppi, N. Jommelii i A. Tarchi, al costat de 21 obres de procedència francesa i 28 de germànica, entre les quals és de destacar una còpia en format partitura-guió del Requiem de W. A. Mozart, del primer quart del s. XIX.¹

¹GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria – MONELLS I LAQUÉ, Carme. Inventaris del fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.

Fitxa de Fons

Acrònim: OloSE

Enllaç IFMuC: https://ifmuc.uab.cat/collection/OloSE

Títol: Fons de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot

Arxiu i localització:
Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX)
Plaça del Puig del Roser, 1
17800 Olot

Contacte:
Tel: 972 279 131
Correu: acgarrotxa.cultura@gencat.cat

Data/es: Segles XVII-XX

Volum i suport: 172 capses d’arxivador

Productors:
Mestres de capella i organistes de Sant Esteve d’Olot

Descarregueu AQUÍ la fitxa de fons completa

Emplaçament dels fons OloSE i OloTE en el dipòsit de l’ACGAX