Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (OloSE)

El fons OloSE conté 1359 manuscrits d’obres d’autor, 409 anònims, 23 libres corals i 468 impresos, i es conserva en 172 capses d’arxivador a la seu de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX). Dins la col·lecció d’obres d'autor, 676 corresponen a mestres de capella i organistes vinculats als magisteris de Sant Esteve: Josep Anglada, Honorat Alberich, Francesc Farró, Ignasi Parella (autor d’un acurat inventari de l’arxiu musical el 1837), Vicenç Alzina, Pere Guillamet, Josep Carcoler, Josep Saborit, Josep Castelló i Josep Regordosa. El període central de la producció del fons olotí correspon al que podríem considerar la seva època daurada: l’etapa compresa entre els magisteris de Carcoler i Anglada —amb Regordosa, Saborit, Alzina i Alberich—, i les extenses organisties de Castelló i Parella. Aquell ric període, situat, aproximadament, entre els anys 1739–1850, es troba ben delimitat entre la puixança econòmica que visqué la ciutat d’Olot en el decurs del s. XVIII i l'inici de la crisi, la qual, malgrat els entrebancs bèl·lics, no es va notar de ple fins les dècades dels anys 1830–1840, a causa del procés de desindustrialització del seu sector tèxtil.

Respecte a les circulació dels músics, les zones de major relació amb Olot foren Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Berga, Figueres, Torroella de Montgrí i l’eix Igualada-Tàrrega-Balaguer. La recepció de repertori forà ofereix un còmput de 683 còpies d’obres d’autor, de les quals 308 procedeixen de catedrals i centres eclesiàstics de Catalunya: 47 de mestres de la catedral de Barcelona (J. Picanyol, F. Queralt, F. Mariner, C. Baguer, M. Ferrer, R. Vilanova); 27 de Santa Maria del Mar (P. A. Montlleó, F. Andreví, J. Bros, J. Cau, P. A. Compta, J. Fàbrega, J. Barba, R. Aleix); 14 de Santa Maria del Pi (J. Vila, P. J. Llonell, F. Sampere, D. Arquimbau, J. Quintana, J. Badia, J. Masvidal; 125 de mestres de la catedral de Girona i 44 de mestres actius en els centres eclesiàstics de l’entorn de la diòcesi. El fons conserva 142 còpies de repertori internacional: 92 obres de música italiana, amb música escènica a cavall entre els segles XVIII i XIX (G. Farinelli, N. Piccinni, P. A. Guglielmi, D. Cimarosa, A. Rosetti, A. Tozzi, V. Trento, G. Tritto, S. Palma, G. Paisiello, B. Galuppi, N. Jommelii i A. Tarchi, al costat de 21 obres de procedència francesa i 28 de germànica, entre les quals és de destacar una còpia en format partitura-guió del Requiem de W. A. Mozart, del primer quart del s. XIX.1



1GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria – MONELLS I LAQUÉ, Carme. Inventaris del fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.

Fitxa de Fons

Acrònim: OloSE

Enllaç IFMuC: https://ifmuc.uab.cat/collection/OloSE

Títol: Fons de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot

Arxiu i localització:
Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX)
Plaça del Puig del Roser, 1
17800 Olot

Contacte:
Tel: 972 279 131
Correu: acgarrotxa.cultura@gencat.cat

Data/es: Segles XVII-XX

Volum i suport: 172 capses d’arxivador

Productors:
Mestres de capella i organistes de Sant Esteve d’Olot

Descarregueu AQUÍ la fitxa de fons completa

Emplaçament dels fons OloSE i OloTE en el dipòsit de l’ACGAX

Estadístiques d'ús Els més consultats
Limitar per col·lecció:
Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (OloSE). Manuscrits d'autor (1,359)
Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (OloSE). Manuscrits anònims (408)
Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (OloSE). Llibres corals (24)
Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (OloSE). Impresos d'autor (466)
Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot (OloSE). Impresos anònims (2)