El fons musical Josep Pi va ingressar l’any 1986 a l’Arxiu Històric de Torroella, ubicat en el que aleshores era el Museu del Montgrí i del Baix Ter, gràcies a una donació del seu fill, el metge Jaume Pi i Figueras. Josep Pi i Pasqual (1873-1944), fill de Pals, es formà amb el seu pare Jaume Pi i Gallart (flautí i tenora), Joan Carreras i Dagas i al Conservatori del Liceu de Barcelona.

El fons TdmJP conté un total de 476 composicions de les quals 467 són obra de Josep Pi mentre les nou restants corresponen a arranjaments d’obres d’Alonso, Mercadante, i Torroba, entre d’altres. El fons acull composicions per a balls de festa: 44 valsos, 28 masurques, 25 pericons, 8 rigodons, 23 valsos-jotes, 30 xotis, 31 masurques, 13 foxtrots, 9 one-steps, 8 tangos, 8 fantasies, 4 javes, 3 americanes, 2 two-steps, 2 llancers, 1 simfonia, 1 pilée, i 42 balls sense especificació de la seva tipologia; també conté 31 sardanes per a cobla i 55 per a piano, 23 obres de gènere popular vocal —13 caramelles, 8 cuplets i 2 estudiantines— i una cançó per a veu i piano.

En aquest fons s’hi fa palesa la influència de la música indiana de finals del segle XIX, amb la presència de nombrosos foxtrots, llancers, pericons, javes, tangos, one-steps, two-steps i el mateix ball titulat «americana». El repertori del Fons Pi també fa palesa la influència de la sarsuela, amb l’obra de Francisco Alonso Java del Mareo de la sarsuela Las Lloronas, el Tango del soldadito inspirat en la sarsuela Luisa Fernanda de Federico Torroba, o el mateix vals composat per ell mateix sota el títol Vals de la opereta Blanca Luna. De fet, la gran majoria es conserven en castellà, i, sovint, poden evocar tant la tradició americana com la tradició castellana del genero chico.

El repertori compositiu del Fons Pi comprèn també música de concert per a un model d’orquestra popular característica del primer terç del XX. Tal i com relata J. Sardà-Vila, el compositor Albert Cotó va crear a l’últim quart del segle XIX l’orquestra anomenada de Festa Major integrada per 11 músics: 1 Flauta, 2 Clarinets, 2 Trompetes o Cornetins, 1 Fiscorn, 2 Violins primers, 1 Violí segon, 1 Viola i 1 Contrabaix. Aquesta paleta instrumental és molt similar a la que Pi ofereix en les seves sis fantasies per a fiscorn i orquestra, i a les dues per a flautí i clarinet.¹

¹GRASSOT I RADRESA, Marta. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009.- Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 6.

Fitxa de Fons

Acrònim: TdmJP

Enllaç IFMuC: https://ifmuc.uab.cat/collection/TdmJP

Títol: Fons Josep Pi i Pasqual

Arxiu i localització:
Museu de la Mediterrània
El fons es conserva al Centre de Documentació de l’esmentat museu

Carrer d’Ullà, 27-31
17257 Torroella de Montgrí

Contacte::
Tel: 972 755 180
Correu: cdd.canquintana@torroella-estartit.cat

Data/es: Segles XIX-XX

Volum i suport: 12 capses d’arxivador

Productors:
Josep Pi i Pasqual

Descarregueu AQUÍ la fitxa de fons completa

Presentació del volum 3 d’IFMuC (TdmJP, TdmPR i TdmVB). Torroella de Montgrí, 29 de maig de 2009. A la taula: Josep Maria Gregori, director del projecte IFMuC, Marta Grassot, autora del llibre, i Antoni Roviras, director del Museu de la Mediterrània